Definició dels Usos del Futur Parc Públic i de les Masies Cal Trabal, Ca l'Esquerré i Cal Masover Nou
#futurparcpublic Procés per elaborar una estratègia innovadora, consistent i legitimada, que ajudi a crear una cultura de Ciutat i una aportació col•lectiva a l’hora de dissenyar un dels majors parcs urbans de Catalunya
PLA GRANVIA-LLOBREGAT
Sabies què...?
A L’Hospitalet es durà a terme una gran transformació a l’entorn de l’últim tram de l’ avinguda de la Granvia i la llera del riu Llobregat. Una de les actuacions d’aquest projecte –conegut com Pla Granvia-Llobregat (PDU)– farà que els veïns i les veïnes poguem gaudir, en un futur, d’un gran espai de lleure per a tothom. Més de la meitat d’aquests terrenys (56 hectàrees) seran zona verda, 30 de les quals es convertiran en un nou parc públic, el més gran de tota la ciutat.
Amb aquest nou pulmó verd recuperarem també una part important del nostre patrimoni natural i mediambiental. Aquest projecte, a més, suposarà la revitalització econòmica del nostre municipi (600.000 m2 destinats a nova activitat i creació de 20.000 nous llocs de treball) i una aposta decidida pel clúster biomèdic de Bellvitge.
El Pla Granvia-Llobregat s’emmarca en la transformació estratègica metropolitana de l’antiga autovia de Castelldefels, entre l’aeroport i la ciutat de Barcelona. És una continuació de la primera transformació de l’avinguda de la Granvia i la plaça d’Europa, i està estretament vinculada amb altres projectes com ara el nou Pla Delta, que impulsa el municipi de Barcelona, o el Prat Nord, al municipi del Prat.
La primera fase de transformació de la Granvia i la creació de la plaça d’Europa han esdevingut importants element de dinamització econòmica no solament per a la ciutat, sinó també per a tota l’àrea metropolitana.
Actualment, el 40% dels 75.527 llocs de feina de la ciutat es situen en aquest nou districte, que inclou espais com la nova zona de negocis de plaça d’Europa, la Ciutat de la Justícia o la Fira de Barcelona.
Gràcies al desenvolupament d’aquest nou àmbit, la ciutat de L’Hospitalet ha esdevingut, en els darrers anys, la segona economia local de Catalunya, tant en llocs de feina localitzats com en Producte Interior Brut (PIB).
El Pla Granvia-Llobregat, aprovat per la Generalitat de Catalunya el passat març de 2017, inicia la transformació del tram de la Granvia al barri de Bellvitge fins al riu Llobregat. Un espai que actualment és una autovia d’accés a Barcelona i que divideix la ciutat, ja que fa de barrera entre l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital Duran i Reynals i l’Institut Català d’Oncologia (ICO), la qual cosa genera una important ferida urbana i impossibilita l’accés digne de la ciutat al riu que porta al seu nom, el Llobregat.
En l’àmbit nord de la Granvia existeix actualment un gran espai lliure, de titularitat privada, amb tres masies que estan catalogades com a patrimoni i que el Pla Granvia-Llobregat preveu incorporar com a nou espai verd públic per a la ciutat.
QUÈ ES PROPOSA FER?
Els principals eixos d’actuació del Pla Granvia-Llobregat seran:
- Consolidar L’Hospitalet com a ciutat central de l’àrea metropolitana, sense autovies que la separin, completant la transformació de la Granvia en una via urbana transitable a peu i en bicicleta des del riu Llobregat fins a Montjuïc i la plaça d’Espanya. En aquest tram, la transformació de la Granvia permetrà guanyar un espai públic lineal de 400 metres i comunicar tot el clúster biomèdic situat a banda i banda d’aquesta via.
- Estendre el Districte Econòmic de la ciutat fins al riu Llobregat, lligant-lo al clúster biomèdic que formen l’Hospital de Bellvitge, l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i la Universitat de Barcelona (UB). Els més de 600.000 m2 de sostre per a nova activitat econòmica, amb un potencial de generació de 20.000 nous llocs de feina, converteixen aquest àmbit en un dels més dinàmics en generació de nova activitat econòmica de la zona central de Barcelona, juntament amb el del Forum-22@, a la part nord.
- Crear una nova cornisa verda a la ciutat entre el parc de Bellvitge, el nou parc públic de 30 hectàrees, el riu Llobregat i el parc agrari del Baix Llobregat. Això serà possible gràcies al nou accés al riu, de 10 metres d’ample, i la creació d’un nou parc públic de 30 hectàrees (més gran que el parc de la Ciutadella), que permetrà incrementar el nombre de zones verdes executades a la ciutat fins a les 220 hectàrees, apropant-se a l’objectiu fixat d’assolir 10 metres quadrats de zones verdes per habitant. La definició d’usos d’aquest parc com a espai que pot combinar valors naturals, agraris i de lleure per a la ciutadania i la rehabilitació com a equipaments de les masies de Cal Trabal, Cal Masover Nou i Ca l’Esquerrer es realitzarà mitjançant un procés participatiu que es durà a terme durant l’any 2018.