II Congrés d'Entitats de L'Hospitalet
#IICongresentitatsLH Créixer per transformar
Eix 1: educació en participació, una oportunitat per créixer
El desenvolupament d’activitats associatives és sens dubte una font important d’aprenentatges, adquisició d’habilitats i coneixements, així com d’experiència, que contribueix al creixement tant col·lectiu com individual. Possiblement, un dels principals reptes és potenciar al màxim aquest vessant educatiu de l’activitat associativa, cercant mecanismes per a generar corresponsabilitat entre el teixit associatiu, les administracions, els centres educatius, etc. per a impulsar l’educació integral de les persones. En aquest sentit, l’avenç cap a la ciutat educadora és un pas important per a consolidar aquesta visió àmplia de l’educació. Tal com estableix la Carta de ciutats educadores, en aquests municipis l’educació transcendeix els murs de l’escola per a impregnar la ciutat. El teixit associatiu esdevé, des d’aquesta perspectiva, un agent clau en el procés educatiu de l’individu i de la comunitat. L’establiment d’aquesta xarxa relacional cara a la millora del procés educatiu compta, a l’Hospitalet, amb una eina rellevant, com és l’Aprenentatge Servei (APS), la qual pot servir de base pel seu desplegament.
Eix 2: les entitats després de la pandèmia
La crisi de la Covid-19 ha suposat un punt d’inflexió pel teixit associatiu de Catalunya, manifestant la necessitat d’establir nous paràmetres en el plantejament, les metodologies i fins i tot la mateixa naturalesa de les entitats. Segurament, en la majoria de casos s’ajusta més a la realitat parlar d’una acceleració dels debats i processos de canvi ja existents, així com de l’agudització de determinades problemàtiques, que no pas del sorgiment de noves necessitats o temàtiques subjectes de discussió. Així doncs, àmbits com la comunicació entre persones, entre entitats, i entre el teixit associatiu i l’administració, la incorporació de les noves tecnologies en els processos i l’activitat associativa, la diversificació, ampliació i renovació de les persones vinculades a entitats, però també el grau d’implicació o la manera de vincular-se a l’entitat, són aspectes que cal posar sobre la taula de manera urgent per a configurar un nou associacionisme, adequat a les necessitats i lògiques de la societat post-Covid.
Eix 3: Economia de les entitats
La pandèmia, i especialment el període de confinament domiciliari, ha tingut un impacte notori en l’economia de les entitats. Si bé l’impacte econòmic de la pandèmia ha tingut una incidència cada vegada menor a mesura que es reprenia l’activitat associativa i es tornava a situacions de certa normalitat, l’experiència de la pandèmia ha propiciat la intensificació del debat sobre el model econòmic de les entitats, amb la clau de cercar noves vies de finançament, establir nous marcs econòmics i reequilibrar les tres vies de finançament de les entitats (Recursos propis / Recursos públics / Recursos privats), dotant de major pes als recursos propis, en detriment d’una dependència, en alguns casos excessiva, de recursos externs, especialment públics.
Eix 4: Estratègia associativa: suport associatiu, treball en xarxa, formació, creació de projectes
En aquest eix hem volgut centrar l’atenció en aquells elements estructurals i infraestructurals que han de fer possible el desplegament de l’estratègia associativa. En aquest sentit, l’Oficina d’Entitats de l’Hospitalet, que serà presentada durant la primera part del Congrés, constituirà un dels punts centrals de difusió i dinamització de l’estratègia. En el transcurs del Congrés es vol posar sobre la taula la necessitat de definir conjuntament els recursos i eines que s’han de desplegar des d’aquesta per a donar resposta a les necessitats diverses del teixit associatiu.
Per altra banda, la disponibilitat, distribució i ús dels equipaments de la ciutat han de comptar també amb un espai de debat en el si del Congrés, a través del qual poder recollir les necessitats i demandes del teixit associatiu amb relació aquests. Aquests són els espais on, juntament amb l’espai públic, es concreta l’actuació del teixit associatiu, i per tant revesteixen una gran importància a l’hora de definir el plantejament i desplegament estratègic del teixit associatiu durant els pròxims anys.